Llig
amb estupefacció les declaracions del Dr Álvaro Gándara del
Castillo, president de la Societat Espanyola de Cures Pal·liatives
(Secpal), recollides en l'entrevista realitzada el 13/11 en La
Vanguardia. En ella el Dr Gándara del Castillo afirma que la majoria
dels pacients que no reben adequada atenció pal·liativa al final de
la vida es troben en zones rurals.
Els malalts en situació terminal són atesos en tots els nivells del sistema sanitari i social. Hi ha diferents nivells en la prestació de Cures Pal·liatives:
Els malalts en situació terminal són atesos en tots els nivells del sistema sanitari i social. Hi ha diferents nivells en la prestació de Cures Pal·liatives:
- primer nivell: competència bàsica de tot professional sanitari, disponible on es rebi l'atenció sanitària, ambulatòria o hospitalària.
- segon nivell: unitats especialitzades en cures pal·liatives que serveixen de suport al primer nivell per a un adequat control. El suport ha de ser complementari i l'atenció, compartida.
- tercer nivell: unitats especialitzades per a atenció directa de casos d'extrema dificultat que requereixin supervisió continuada.
L'accessibilitat
de la població rural a les unitats especialitzades en cures
pal·liatives és limitada, per causa geogràfica i recursos
limitats, però a nivell Rural existeixen uns especialistes en
persones, els Metges de Família que, al costat de professionals
d'Infermeria i Treball Social, encara disposem d'allò més preuat de
l'Atenció Primària; l'accessibilitat, la continuïtat, la
transversalitat i la longitudinalitat que permeten l'atenció a
malalts i a familiars amb necessitat de cures pal·liatives als seus
pobles.
És cert que a nivell rural necessitem d'Unitats especialitzades en cures pal·liatives però per conjuntament tractar al pacient complex per evitar, mentre sigue possible, treure al pacient del seu mitjà, del seu poble i de la seua casa. Amb aquestes unitats és imprescindible una comunicació àgil i efectiva. També necessitarem de les Unitats especialitzades per al suport expert, suport logístic i docència. Però per a la resta de casos crec que els metges de família estem del tot capacitats per donar a aquests pacients la millor experiència possible al final de la seua vida.
Necessitarem, per assegurar una bona atenció als pacients pal·liatius, accés sense trabes a; infusors subcutanis i altres avanços tècnics, a certs fàrmacs necessaris per a atenció pal·liativa, a l’oxigenoteràpia i a material ortoprotèsic (matalàs/coixins antiescares) que en algunes comunitats autònomes no són accessibles des d'Atenció Primària necessitant d'una prescripció per altres especialistes. També és necessària entre els professionals sanitaris rurals (com en qualsevol altra especialitat) una formació continuada en cures pal·liatives.
No serà aquesta entrevista el començament d'una demanda larvada d'un major nombre de pal·liativistes en tots els mitjans.... ? em comenta un company…..Poques coses són casuals em respon un altre.
És cert que a nivell rural necessitem d'Unitats especialitzades en cures pal·liatives però per conjuntament tractar al pacient complex per evitar, mentre sigue possible, treure al pacient del seu mitjà, del seu poble i de la seua casa. Amb aquestes unitats és imprescindible una comunicació àgil i efectiva. També necessitarem de les Unitats especialitzades per al suport expert, suport logístic i docència. Però per a la resta de casos crec que els metges de família estem del tot capacitats per donar a aquests pacients la millor experiència possible al final de la seua vida.
Necessitarem, per assegurar una bona atenció als pacients pal·liatius, accés sense trabes a; infusors subcutanis i altres avanços tècnics, a certs fàrmacs necessaris per a atenció pal·liativa, a l’oxigenoteràpia i a material ortoprotèsic (matalàs/coixins antiescares) que en algunes comunitats autònomes no són accessibles des d'Atenció Primària necessitant d'una prescripció per altres especialistes. També és necessària entre els professionals sanitaris rurals (com en qualsevol altra especialitat) una formació continuada en cures pal·liatives.
No serà aquesta entrevista el començament d'una demanda larvada d'un major nombre de pal·liativistes en tots els mitjans.... ? em comenta un company…..Poques coses són casuals em respon un altre.
Endavant
amb la ruralitat.
Salut
Nel·lo
Monfort
MFiC
Consultori
Auxiliar de Vallibona. Centre de Salut de Morella.
- Martín Zurro A, Cano Pérez JF. Atención primaria: conceptos, organización y práctica clínica. Elsevier España; 2003.
- Herrera Molina E et al. Primer nivel asistencial en cuidados paliativos: evolución del contenido de la cartera de servicios de atención primaria y criterios de derivación al nivel de soporte. Aten Primaria. 2006;38(Supl 2):85-92 http://zl.elsevier.es/es/revista/atencion-primaria-27/primer-nivel-asistencial-cuidados-paliativos-evolucion-contenido-13094780-abordaje-integral-paciente-oncologico-avanzado-atencion-primaria-2006
- Benítez del Rosario MA, Salinas A, Serrano PG, Asensio A, Martín JJ. Organización integral de los cuidados paliativos: hacia un modelo de atención compartida. En: Benítez MA, Salinas A, editores. Cuidados paliativos y atención primaria. Aspectos de organización. Barcelona: Springer; 2000. p. 119-33.
- Meléndez
A. Cuidados paliativos y Atención Primaria. ¿Sola, soportada o
sustituida?. Editorial AMF 2014;10(5):241-242.
http://www.amf-semfyc.com/web/article_ver.php?id=1272
